La Unió Europea ha reformat la seva Llei d'IA amb l'«Òmnibus Digital», ajornant certes obligacions per a sistemes d'alt risc, però mantenint la transparència com a prioritat imminent.
La Unió Europea ha tornat a moure fitxa en el complex tauler de la regulació de la Intel·ligència Artificial. El passat 24 de juliol, el Diari Oficial de la UE va publicar el Reglament (UE) 2026/1744, conegut com l'“Òmnibus Digital sobre IA”, una reforma que ajusta el calendari i els requisits de l'ambiciosa Llei d'Intel·ligència Artificial (AI Act). Aquest canvi, efectiu des del 27 de juliol, no és un pas enrere, sinó una recalibració davant les dificultats pràctiques d'implementació.
La notícia més destacada és l'ajornament de les obligacions més exigents per als sistemes d'IA d'alt risc. Aquells classificats sota l'Annex III (com els utilitzats en ocupació, educació o biometria) veuran els seus terminis estesos fins al 2 de desembre de 2027. Els sistemes d'IA d'alt risc integrats en productes ja regulats (Annex I, com dispositius mèdics o joguines) tindran fins al 2 d'agost de 2028 per complir amb la normativa. Aquesta pròrroga busca donar un respir als desenvolupadors i usuaris, reconeixent els retards en l'elaboració de normes tècniques i en l'establiment de marcs nacionals de governança.
La Transparència, una Prioritat Inamovible
Malgrat els ajornaments, és crucial entendre que l'AI Act segueix plenament vigent i que no totes les obligacions han estat posposades. De fet, el 2 d'agost de 2026 marca una data crítica per a moltes empreses, ja que entren en vigor les exigències de transparència de l'Article 50. Aquestes obligacions apliquen a una àmplia gamma de sistemes, independentment de si es consideren d'“alt risc” o no, afectant a:
- Sistemes que interactuen amb persones (chatbots, assistents virtuals).
- Generadors de contingut sintètic (imatges, àudio, vídeo, text).
- Sistemes de reconeixement d'emocions o categorització biomètrica.
Això significa que les empreses hauran d'informar clarament els usuaris quan interactuïn amb un sistema d'IA i etiquetar de forma visible el contingut generat per intel·ligència artificial, excepte que sigui evident pel context. A més, l'Òmnibus introdueix noves prohibicions, com la generació de material íntim no consentit o d'abusos sexuals de menors, que seran aplicables des del 2 de desembre de 2026.
Impacte en el Teixit Empresarial: Més enllà dels Gegants Tech
La percepció inicial que l'AI Act només afectaria grans tecnològiques com OpenAI o Google ha demostrat ser errònia. La realitat és que la majoria de les obligacions recauen també sobre les empreses que utilitzen la IA en el seu dia a dia, incloent milers de PIMES. La norma es dirigeix no només a qui crea la tecnologia, sinó també als “desplegadors” o “usuaris professionals” que la incorporen en processos interns sensibles, com la selecció de personal, l'avaluació creditícia o la gestió de contractes.
“L'AI Act és molt més que una regulació. És un mandat per construir el futur digital d'Europa sobre una base tecnològica sòlida i, per a les empreses, un deure de diligència que puja a la sala del consell”, va afirmar Holger Pfister, vicepresident de SUSE per a la regió DACH, destacant la importància d'una infraestructura d'IA oberta i sobirana per al compliment normatiu.
El compte enrere per a la transparència ja ha començat. Les empreses que no identifiquin i gestionin proactivament l'ús de la IA en les seves operacions s'enfronten a riscos significatius, no només en termes de multes (que poden arribar als 35 milions d'euros o el 7% de la facturació global), sinó també en la confiança dels seus clients i la reputació de la seva marca. Estem preparats per integrar la IA de forma responsable, o seguirem veient la regulació com un obstacle en lloc d'un catalitzador per a una innovació més ètica i sostenible?
LaIA de VilaTec
